Resultats de la cerca frase exacta: 177
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
rei reina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Príncep sobirà d'una nació, ordinàriament per la vida i per successió hereditària. Un rei absolut, constitucional. El rei d'Anglaterra. Isabel II, reina d'Espanya. La reina regent. tenir un rei al cos Ésser orgullós en extrem, no admetre traves [...]
|
|
2.
adulador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adula. Poble adulador. Paraules aduladores. Els aduladors del rei, del poble. [...]
|
|
3.
reialisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adhesió a un rei, a una reina o a un govern reial. [...]
|
|
4.
atemptar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cometre un atemptat contra algú o contra alguna cosa. Atemptar contra la vida del rei, contra el rei. Atemptar contra les lleis de la república. Atemptar contra el pudor, al pudor. [...]
delmari
m. [HIH] Territori dins el qual una església, un senyor, el rei, etc., tenien dret a cobrar delme. 
|
|
5.
delmari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Territori dins el qual una església, un senyor, el rei, etc., tenien dret a cobrar delme. [...]
|
|
6.
successor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que succeeix a altri. El rei En Jaume i el seu successor el rei En Pere. [...]
|
|
7.
reialista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al reialisme o als reialistes. Adherit a un rei, a una reina. Partidari d'un govern monàrquic. [...]
|
|
8.
onosma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corona de rei. [...]
|
|
9.
osmunda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Falguera de rei. [...]
|
|
10.
etnarca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol, inferior al de rei, atribuït a certs sobirans orientals. Arquebisbe, amb poder civil, d'una comunitat ortodoxa subjecta a dominació estrangera. [...]
|
delmari
m. [HIH] Territori dins el qual una església, un senyor, el rei, etc., tenien dret a cobrar delme.
m. [HIH] Territori dins el qual una església, un senyor, el rei, etc., tenien dret a cobrar delme.